Vestida De Nit - Sílvia Pérez Cruz

Pinto les notes d’una havanera

Blava com l’aigua d’un mar antic

Blanca d’escuma, dolça com l’aire

Gris de gavines, daurada d’imatges

Vestida de nit

Miro el paisatge, cerco paraules

Que omplin els versos sense neguit

Els pins m’abracen, sento com callen

El vent s’emporta tot l’horitzó

Si pogués fer-me escata

I amargar-me a la platja

Per sentir sons i tardes del passat

D’aquell món d’enyoranças

Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta

I guarnir de palmeres el record

Escampant amb canyella totes les cales

I amb petxines fer-lis un bressol

Els vells em parlen plens de tendresa

D’hores viscudes amb emoció

Joves encara, forts i valents

Prínceps de xarxa, herois de tempesta

Amics del bon temps

Els ulls inventen noves històries

Vaixells que tornen d’un lloc de sol

Porten tonades enamorades

Dones i Pàtria, veles i flors

Si pogués fer-me escata

I amargar-me a la platja

Per sentir sons i tardes del passat

D’aquell món d’enyoranças

Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta

I guarnir de palmeres el record

Escampant amb canyella totes les cales

I amb petxines fer-lis un bressol

Fer-lis un bressol

Dipingo le note di una habanera

Azzurro come l'acqua di un mare antico

Schiuma bianca, dolce come l'aria

Gabbiano grigio, dorato con immagini

Vestito per la notte

Guardo il paesaggio, cerco le parole

Lascia che riempiano i versi senza preoccupazioni

I pini mi abbracciano, mi sento in silenzio

Il vento soffia all'orizzonte

Se solo potessi scalare

E diventa amaro sulla spiaggia

Per ascoltare suoni e pomeriggi d'altri tempi

Da quel mondo di nostalgia

Amore e calma, profumati di luna, fuoco e rum

Se solo potessi scalare l'onda più alta

E decorare la memoria con le palme

Cospargete tutte le insenature con la cannella

E con le conchiglie fate loro una culla

I vecchi mi parlano pieni di tenerezza

Ore vissute con emozione

Ancora giovane, forte e coraggioso

Principi della rete, eroi della tempesta

Amici del bel tempo

Gli occhi inventano nuove storie

Navi di ritorno da una posizione soleggiata

Indossano melodie innamorate

Donne e Patria, candele e fiori

Se solo potessi scalare

E diventa amaro sulla spiaggia

Per ascoltare suoni e pomeriggi d'altri tempi

Da quel mondo di nostalgia

Amore e calma, profumati di luna, fuoco e rum

Se solo potessi scalare l'onda più alta

E decorare la memoria con le palme

Cospargete tutte le insenature con la cannella

E con le conchiglie fate loro una culla

Falli diventare una culla